QUIM MONZÓ

Quim Monzó va fer un discurs a la fira del llibre de Frankfurt, representant la literatura catalana. Ho va fer utilitzant la ironia.

Algunes de les ironies que podem trobar en el discurs de Quim Monzó són:

1- "Tot i que -com s'ha dit- als catalans els avatars polítics ens han d'una manera que no convida gaire alegries, la literatura catalana és clarament una de les pedres fundacionals de la cultura europea."

Amb aquesta ironia ens vol explicar que la literatura catalana ha sigut inestable.

2- "Cap a quina banda carrega vostè? " 

Crec que aquesta ironia fa referencia a les ideas polítiques.

3- "La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa."

En aquesta ironia, vol reflectir el que la gent inventa sense saber-ne la veritat de les coses.

I aquests són els autors de Quim Monzó va citar en el seu discurs ordenats cronològicament:

Ramon Llull / Edat Mitjana / 1232 - 1315

Bernat Metge / Humanista / 1340 - 1413

Anselm Turmeda / Edat Mitjana / 1355 - 1423

Jordi de Sant Jordi / Edat Mitjana / 1400 - 1424

Joanot Martorell / Edat Mitjana / 1413 - 1468

Isabel de Villena / Edat Mitjana / 1430 - 1490

Jaume Roig / Edat Mitjana / començament del S. XV - 1478

Jacint Verdaguer / Renaixentista / 1845 - 1902

Àngel Guimerà / Realista / 1845 - 1924

Narcís Oller / Realista i Naturalista / 1846 - 1930

Joan Maragall / Modernista / 1870 - 1911

Santiago Rusiñol / Modernista / 1861 - 1931

Eugeni d'Ors / Noucentista / 1881 - 1954

Josep Carner / Noucentista / 1884 - 1970

J.V. Foix / Avantguardista / 1893 - 1987

Josep Maria de Segarra / Noucentista / 1894 - 1961

Llorenç Villalonga / Avantguardista / 1897 - 1980

Josep Pla / Noucentista / 1897 - 1981

Mercè Rodoreda / Modernista / 1908 - 1983

Joan Sales / Noucentista / 1912 - 1983

Joan Brossa / Avantguardista / 1919 - 1998